Enguany 2023, fa 50 anys que vaig conèixer en novembre de 1973 el Bar Boada. Vam sortir a donar un tomb i vam berenar.
"MÉS QUE UN BAR"
Josep Maria Ferran i Torrent
Professor i investigador psicopedagògic activista
Dedicatòria al Sr. Boada i a la Sra Conxita
Històries de Cal Boada, de la ciutat i del nostre país.
El Bar Can Boada de Tarragona, un indret de trobada d'estudiants i de persones creatives brou de cultiu per a idees solidàries constructives.
Quan estudiada batxiller entre 1971-1976 i després a la universitat, professorat d'EGB (Magisteri) (1976-79) com després de mestre, era una festa poder anar primer a asmorzar, però en l'etapa estudiantil anavem de tant en tant a sopar uns entrepans exquisits.
Mentre el Sr. Boada feia els seus entrepans artesans i tenia les seves entrevistes amb els seus propis clients al taulell, mentre esperaves la tanda, feies comanda i ell feia la seva tasca a la cuina, et podies seure amb les teves companyies o persones que havies quedat i portar una bona conversa creativa.
També entrepans d'idees i iniciatives mentre conversàvem
El normal era voler estudiar, aprovar, conversar i alimentar-se, però el que també era una oportunitat per a tenir idees i iniciatives
Recordem que en el curs 1975-76 estudiàvem COU i parlàvem entre nosaltres del pedagog crític, democràtic i innovador Paulo Freire, altres pedagogs com Decrolí, Freinet, Montesori i el científic, filòsof, paleontòleg i teòleg jesuïta Teilhard de Chardin defensor de l'evolució humana. En el 1976 varem pensar de posar en marxa una revista local a l'Aleixar que després d'una reunió a la parròquia en el mateix poble, vaig dur la primera conferència a iniciativa personal de la meva vida. Vàrem constituir una Junta de redacció i un centenar de joves col·laboradors varem posar en marxa "Això...Aleixarenc", el col·legi sant Pau de Tarragona vàrem tenir la impressora. En el congrés de transició democràtica va constar com la primera i única revista catalanista, clandestina i de plena llibertat d'expressió de la transició democràtica 1977-79. Gràcies a l'impuls de la joventut i del paper actiu de la dona que es va iniciar en el 1976 a l'Aleixar. Que tothom pogués escriure i publicar en un marge d'un mes és una profecia al món actual on tothom pot escriure i publicar per internet, això era impensable.
En el 1986 va sortir la idea del centre d'estudis CERADAI, primer a unes jornades a Tortosa en el mes de maig i en el mes de juliol es va constituir a Tarragona el que avui és l'associació CERADAI (Causa Cooppel per la Pau)
Tota la tasca voluntària a favor de la creació de material didàctic com són els jocs a partir de les dificultats en aprendre precisava fundar una associació que permetés, promogués i protegissés la creativitat.
A més de la vida i de la feina sempre estavem posats amb iniciatives solidàries
En el 1989 varem posar en marxa els programes de ràdio amb infants i adolescents a ràdio sant Pere i sant Pau, febrer de 1989 i al setembre a ràdio Fòrum, que després passar en el 1991 a denominar-se al carrer la Nau, "Tarragona Ràdio". Va durar un programa setmanal a cada emissora entre 1989-1994, guanyant tres premis MICRO en tres anys en aquest període.
Aquest any ja vam posar en marxa dos programes de ràdio a les emissores municipals per a generar jocs orals i la creativitat literària (El So de Lluna) i el pensament científic ( La Poma i la Plastilina).
En el 1993 participarem en el XIV congrés internacional d'Arqueologia Clàssica i en el 1998 signàrem com associació a favor de Tarragona Patrimoni de la Humanitat.
En el 2004 celebrem a l'Auditori Caixa Tarragona el XV aniversari de l'agenda pública de CERADAI i el reconeixement iberoamericà amb quasi tres-centes persones.
Escrivim aquest article per agrair la seva tasca que a dut a terme per acollir en el seu bar, on ell amb la seva creativitat, serenitat, el seus actes festius de còctels, inspiraven als estudiants i als activistes, també en la meva fase professional vaig conèixer la seva dona, la Conxita, una mestra ferma, històrica a l'escola Saavedra, centre que va rebre la Medalla d' Or de la ciutat en el 2016 per la seva merescuda tasca del col·lectiu docent i la comunitat educativa dins de la història educativa de Tarragona.
Avui ja podem dir que darrera d'un gran i humil home sempre hi ha un gran dona i darrera d'una gran i humil dona també hi ha un gran home.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada