199.- Ara va de profecies o d'anticipar evidències.-

COMENTAL  EN CONSTRUCCIÓ FINS EL MES DE JULIOL


El temps passa, calen ponts per unir desitjos de cor i de ment per a la pau

No se si creieu en profecies, però la meva experiència vital en té quatre, sols una per complir-se.

1.- La primera d'infant a Ulldecona.-

Quan tenia sis anys, en 1963, varem estar la mare i jo una llarga temporada per raó de la seva salut a Ulldecona, el meu avi "Iaio Pepe" em va dir que la pagesia tal com l'enteniem en el moment desapareixeria. Allevors s'anava en carro i cavall, el cavall llaurava i la resta ho feies amb l'aixada. Es regava amb recs i giraves el crestall amb l'aixada, a l'estiu fins i tot podies posar dins de l'aigua els peus i et refrescaves. La injustícia era la miserable paga de jubilació que tenien els pagesos.

2.- La meva primera profecia de jove, a l'Aleixar.-

En 1976 va sortir la iniciativa de publicar uns fulls grapats, li deiem revista, gràcies a Joan Bassa en el col·legi sant Pau, de Tarragona imprimiem els clitxes, els quals recollien tot el que s'escrivia i es posava en tres bústies a l'Aleixar. L'"Això....Aleixarenc" 1976-79, en 2011 en un congrés reconeguda com a singular publicació de plena llibertat d'expressió, les actes publicades en 2012. Una profecia a les actuals xarxes socials, avui tothom publica el que vol i més encara pot respondre de forma immediata, la publicació escrita demanava per limitacions tècniques com a mitja una setmana entre posar a la bústia i sortir editat. Calia després repartir per les cases que eren subscriptores.

En el 2007 gràcies a una iniciativa de l'Ajuntament de l'Aleixar varem recordar aquest esdeveniment i recuperar tots els exemplars de l'Això...Aleixarenc que en el 2011 vàrem deixar una còpia a l'Arxiu del Baixa Camp a Reus.

El passat dia 28 de maig de 2026, en el primer acte de la festa major de la Stma. Trinitat de l'Aleixar varem celebrar els 50 anys, amb la participació de quasi un centenar de persones.

3.- La profecia a favor de l'alfabetització de joves a Madrid.

En 1980 vaig a la mili, servei militar obligatori (SMO). Amb ganes d'ajudar i ser útil de forma pacífica, puc entrar a Extensió Cultural del Campamento de san Pedro de Colmenar Viejo com a professor d'EGB i em trobo amb nois de 20 anys que eren reclutes i analfabets, no sabien llegir ni la paraula "Madrid". Com estava estudiant el tercer curs pont de pedagogia, una matèria era la pedagogia experimental que estudiava a Tarragona. Així que hem vaig proposar plantejar l'alfabetització com es feia amb llibres de pa, pe, pi i amb lletra lligada o bé buscar un sistema ràpid on s'aprengues a llegir i a escriure. Al programa li vaig posar el nom d'ALBAIN (Alfabetització Bàsica Inicial) es basava en aprendre a llegir per lletres d'impremta que és com es troba en el món del carrer i a escriure primer amb màquina d'escriure i després a mà imitant la lletra d'impremta. El resultat és que aprenien a llegir més ràpidament, al principi hi va haver un grup de control (febrer-maig 1980) i després es va generalitzar.

La profecia es que avui els que no saben llegir o que el seu alfabet es diferent al nostre, aprenen igualment amb what's, escrivint amb impremta. Això si amb l'ajuda puntual de la traducció automàtica i l'ús d'imatges de google. Ho he viscut entre 2023 fins avui en les atencions a migrants que els ajudo a aprendre català basat amb la conversa. Són del Senegal, Gambia, Marroc, Iemen, Ucraina a més dels llatinoamericans que ja saben castellà. 

Gràcies a aquest iniciativa es va beneficiar un centenar de reclutes i soldats


La gran profecia, és compleix ja? es complirà?.- Tarragona i comarques

Internet, les xarxes socials i la IA suposa progrés.

La pràctica Cooppel porta una base d'experiència prèvia de cinquanta anys, malgrat ara ja ho tenim clar què és i la necessitat de com s'ha de sensibilitzar i conscienciar a la ciutadania.

Es tracta de la Síndrome de la Deficiència de l'Atenció Generalitzada (DAG), és un canvi filogenètic de la nostra espècie? Podem apreciar que la capacitat d'atenció a baixat, el comportament adaptat als valors de les limitacions de l'entorn cada camí està en tensió entre les iniciatives personals i l'espai o medi que es pot desenvolupar.

L'atenció ha baixat a un 50%- 30% en el temps d'estar en un espai concret organitzat a avui que es més fàcil estar cansat, esgotat, en estrés i que cal desconnectar o fer lliurement el que un vol. Apareixen comportaments disruptius a casa, a l'escola i espais socials d'interès personal o familiar com les juntes de propietaris, un alt passotivisme i passivitat en interessos més personals. En canvi hi ha una expressió de voluntariat més alta. 

Les famílies tendeixen a sobreprotegir als seus fills i filles, i es contradeixen, perden l'autoritat, no apliquen la motivació de la conducta de forma adequada. Estem immersos a la publicitat, les modes, a les sensacions.... Ens costa tenir clars els valors i crear limits justos i saludables.

La pràctica Cooppel es per combatre la SDAG, a més d'assumir els aprenentatges EXTRA respectant el DUA i els ODS 2030 segons les competències bàsiques transversals. Es tracta de facilitar oportunitats i d'entrenar-se per a elles.

Hi hauran centre de desintoxicació d'addiccions en contra de la SDAG? A favor de la cooperació per la pau local i mundial.

El nostre full de ruta és ara explicar la pràctica Cooppel, per a motivar les seves tàctiques mentals, necessaries per a la cooperació pel record i per a la pau.

Necessitem el reconeixement de les institucions nacionals i internacionals, treballarem pel Dia Internacional Mundial Cooppel per la Pau i l'acolliment a la seu de París de la UNESCO en el 2030. Necessitem el suport de persones, famílies, associacions, federacions, recursos socials i culturals, que la practiquin i impulsin la lluita per la pau local i mundial.

En 50 anys hem tingut contacte, entrevista o tracte amb milers de persones a nivell professional com a professor (1981-2003) i assessor psicopedagògic d'EAP (2003-2011) i professor especialista d'orientació educativa (2011-17) i després de jubilat professor voluntari  col·laborador amb educació a l'institut Martí i Franquès (2017 fins avui), a nivell laboral com a delegat de prevenció de salut laboral (1995-2017) i com activista educatiu, social i cultura com a voluntari social entre 1985 fins avui, ara defenso la tesi Cooppel per la Pau i soc coordinador de la Causa Cooppel per la Pau a més de responsabilitats en la junta directiva i consell de direcció d'associacions, federacions i recursos culturals i socials.

En el 2000 entrarem a la XEAUC de la UNESCO, en el 2001 a la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), en el 2004 reberem el reconeixement honorífic a Lima (El Perú), Madrid i Tarragona, hem participat en congressos internacionals de psicologia 2014, de sociologia wn 2017 i de pedagogia en el 2022 i 2024. Gràcies als Drs Arcadi Oliveres i Josep Sanchez Cervelló, vaig presentar el pla Cooppel a la sala de graus del Campus Catalunya el 29 d'octubre de 2012. 



Comentaris