36.- Causa Cooppel i el record del Pare Fra Pere Perelló de Cabacés. Presents a Horta de sant Joan en el cinquè centenari del naixement de sant Salvador d'Orta.-

 Font:

https://somcabaces.blogspot.com/2021/10/12-el-pare-fra-pere-perello-i-sant.html

Jornada d’estudi

 5è. Centenari del naixement de

Sant Salvador d’Orta (1520-2020)

20 DE NOVEMBRE DE 2020


 

LLOC: Ecomuseu dels Ports  

Horta de sant Joan (Terra Alta)

LLOC: Ecomuseu dels Ports  

Horta de sant Joan (Terra Alta)

El pare Fra Pere Perelló, fill de Cabacés (1540), denominat “Venerable” deixeble de sant Salvador?”. 

Josep-Maria Ferran i  Torrent. 

Psicopedagog. Llicenciat en Ciències Religioses. Causa Internacional Cooppel per la Pau: Recordem Motius d'Interès Cultural amb Risc d'Oblit.

https://agendaanims.blogspot.com/2021/10/58-horta-de-sant-joan-serem-ponents-500.html

La meva Pàgina Oficial Pública Índex de Blogs 

https://indexjmferrangmail.blogspot.com/

Les frases clau de la ponència i les seves conclusions:

A.- Presentació.- 

1 - Soc promotor cultural, apliquem la història en la difusió i en la creativitat cultural i social en projectes de motius d'interès cultural amb risc d'oblit. En l'associacionisme compromès, com a comunicant, radiofonista i filoperiodista.-

2 - Promovem la Causa Cooppel per la Pau, com un moviment internacional sense fronteres, a favor de construir la pau en la ment de es persones, en l'accés universal als aprenentatges i als coneixements i en pro dels Objectius del desenvolupament Sostenible 2030.  Cooppel: Pel sentit comú cooperatiu d'aprendre a aprendre sempre.

3 - En el 2023 farem un informe global a les administracions públiques i a la UNESCO de les avantatges, beneficis, efectes mentals i impacte en l'entorn territorial té la pràctica del Cooppel com pràctica d'entrenament lúdic i mental com a jocs mentals filosòfics sobre el sentit de la vida, literaris sobre el sentit de la metàfora i del llenguatge i jocs de taula com a plantejament lúdic i didàctic de jocs fungibles, àgils i lleugers.

4 - Sense conèixer a fons espiritualment i la seva projecció cultural i social de sant Salvador d'Horta no podem entendre al Pare Fra Pere Perelló de Cabacés.

B.- Els punts clau són:

1.- Pare Fra Pere Perelló. Neix a Cabacés en 1540, sant Salvador aleshores tenia 20 anys.


2.- S'incorporà als franciscans recol·lectes de jovenet a Horta de sant Joan. On va tenir una coincidència sense dades concretes amb sant Salvador d'Horta.

Sabem que Sant Salvador va estar a Horta des de 1547-1559 durant 12 anys


3.- Més tard Pare Fra Pere Pere Perelló tenim documentat que en el convent de sant Miquel d'Escornalbou, en va ser el g
uardià


Cinta Masip dibuixà en el quadre el dit que es guarda com a relíquia del Pare a l'església de Riudecanyes en un nínxol a la dreta mirant a l'altar, mirant a Horta de sant Joan i al  Convent d'Escornalbou avui castell convent.


4.- Església de Riudecanyes.-

Quan va viure el Pare Fra Pere Perelló Riudecanyes ja celebrava el Corpus Cristi, ho feia des del segle XV.-

Riudecanyes té carrers amb els dies de la setmana, per celebrar la setmana del Corpus, a excepte del dijous que es feia a l'església.


Des del segle XV


Aixecada en 1582. Pare Fra Pere Perelló va viure la construcció de l'església
L’església parroquial de Sant Mateu, fou aixecada l’any 1582. És un edifici renaixentista construït de pedra i morter, amb columnes de pedra picada i les voltes de maó i guix. Originalment comptava amb un magnífic altar major de l’any 1602 i amb vuit capelles i catorze altars.


                               11-X- 1970    
Nínxol on es guarda el dit índex de la mà dreta 

5.- Església de Cabacés.

Campanar, retaule, record, etc.

1603
En aquesta època també es construïa l'església de Cabacés



5.- Com vàrem descobrir l'existència del Pare Fra Pere Perelló 
L'any 2011(descoberta), Josep Maria Llorenset em comunica de l'existència del fill de Cabacés que a Riudecanyes tenen dades
2012 (Vida Creixent), fem una trobada diocesana, amb quasi un centenar de persones. Quines obres bones devia fer aquest hoome abans de morir per tenir la relíquia del seu dit aquí?
2013 (Ateneu), el mencionem en un acte a Tarragona
2014 (En Veu Alta al Cafè), faig un guió sobre Pare Fra Pere Perelló i un grup el llegim en veu alta al Cafè de Cabacés
2017 Fem videoclips representant a Pare Fra Pere en un guió més apliat de 2014.
(Punt de llibre Fira de l'Oli Baronia de Cabacés) i 
2018 (trobada a Riudecanyes d'un centenar de persones) recuperem el motiu d'interès cultural amb risc d'oblit
Vida Creixent, Centre d'Estudis del Priorat, Causa Cooppel 
PriOreM PrioRaT
Fira de l'Oli Baronia de Cabacés 2021

L'artista tarragoní Pere Soler maquetista construeix un oratori


6.- Maqueta d'un oratori, on estava el retaule gòtic, quan Pare Fra Pere Perelló era un infant. 


Retaule gòtic del Segle XV de Cabacés

7.- El do de profecia i de miracler, abans, ara i sempre.-

Els conceptes universals de supervivència, sostenibilitat i cooperació. Persones visionàries, resolutives i profundament solidàries

8.- Miraclers i do de profecia avui.
 
En estudi tres iniciatives MICRO:
8.1.- La Ruta Pare Fra Pere Perelló
8.2.- Els estudis propis Màster Cooppel 
8.3.- El Projecte DiT "Solidàries".    "DiT'S".

XXXXXXXX

8.1.- La Ruta Pare Fra Pere Perelló.
Ruta: Cabacés, Horta de sant Joan, convent castell d'Escornalbou i Riudecanyes


8.2.- Els estudis propis Màster Cooppel: el dit

El dit com a metàfora de la gestió mental de dirigir la ment amb decisions, més enllà de la direcció d'orquestra, el dic és com donem ordres, en aquest cas símbol de la direcció mental i de la planificació 

8.3.- El Projecte DiT "Solidàries".    "DiT'S"

Projecte relacional de persones: DiT'S "Dons, (talents) i Tasques Solidàries".

Principis:

- Pro Igualtat i equitat de les persones.

- Totes les ocupacions són o poden ser solidàries: 

1.-personal, 2.- familiar o domèstica, 3.- cívica comunitària, 4.- voluntariat i 5.- laboral o professional.

- Les disposicions i tasques solidàries no es poden mesurar pel temps emprat, seria una injustícia. La conversa (fòrum, parlament, àgora) privat-discret i reservat-públic

- La fermesa, la resolució, la restauració i la prevenció són els valors clau.

https://dinaments.blogspot.com/2021/10/30-banca-relacional-cooppel-dits-el.html



9.- Fonts documentals.-

- Chronica seraphica de la santa província de Catalunya de la Regular Observança del nostre Pare Sant Francesc : part segona, conté des dels anys 1400 fins als de 1759  Pàgina 404-429     http://calaix.gencat.cat/handle/10687/426951


Ferran i Torrent, Josep Maria " Seguint les petjades del "venerable" pare fra Pere Perelló, fill de Cabacés (1540-1602)". La Portadora. Revista d'estudis socials i humanistics del Priorat. Núm. 4 (2020)


Bibliografia i fonts

Bibliografia

Biete Farré, Vicenç (1991): Cabacés, un poble al peu de Montsant. Cabacés: Ajuntament

de Cabacés.

Brocà, Salvador de (1986): Riudecanyes i la baronia d’Escornalbou. Barcelona:

Fundació Loaiza-Vidiella (col·l. Tostemps, 18).

Ferran Torrent, Josep Maria (2014): El CoMental [fulletó digital], núm. 98, 22 de

gener

— (2014): El CoMental [fulletó digital], núm. 147, 13 d’agost.

— (2015): Metodologia Cooppel. Barcelona: Departament d’Ensenyament de la

Generalitat de Catalunya. [Curs reconegut de formació permanent del professorat.]

— (2018): «Acte in memorial al venerable pare fra Pere Perelló». <https://bisbattortosa.

org/acte-in-memorial-al-venerable-pare-fra-pere-perello>, i més concretament

<https://bisbattortosa.org/wp-content/uploads/2018/03/Cabacers.pdf> [Consulta: 15 de

juliol de 2020]. [El dia 18 de març de 2018, una part de la comunitat cristiana de Cabacés

es va desplaçar a Riudecanyes en un acte en memòria al venerable pare fra Pere

Perelló, fill de la baronia de Cabacés].

Papió, pare Joan (1765): La història d’Escornalbou [facsímil].

Peris, Josep Enric (2018): Goigs del venerable fra Pere Perelló. [Projecte presentat

acabada la missa dominical a l’església de Riudecanyes amb lletra recitada per Rafael

Bru el dia 18 de març de 2018.]

Toda, Eduard. Reial Societat Arqueològica de Tarragona. Època tercera, volum. i,

1921-1922. Època tercera, volum iii, 1925, 1926 i 1927, p, 154 i 155.

Fonts digitals

Monestirs de Catalunya: «Canònica de Sant Miquel d’Escornalbou». <http://www.

monestirs.cat/monst/baca/bc21esco.htm>.

Monuments de Catalunya: «Castell Monestir d’Escornalbou». <http://monuments.

mhcat.cat/castell_monestir_d_escornalbou>.

Patrimoni Cultural: «Tret de sortida a l’Any Europeu del Patrimoni Cultural». Generalitat

de Catalunya- <http://patrimoni.gencat.cat/ca/article/tret-de-sortida-lany-europeu-

del-patrimoni-cultural>.

— «Castell Monestir d’Escornalbou. Reinterpretació burgesa de l’edat mitjana».

<http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/castell-monestir-descornalbou>



Comentaris